Utòpia observa el crepuscle. Sap que quan la llum desapareixerà els mals dies tornaran. Utòpia va vestida amb la sang dels caiguts, i coneix com ningú les històries més íntimes d'aquells malaguanyats 115 dies a l'Ebre, quan tot es va perdre i no hi va haver rumb...
Utòpia aixeca els braços a la llum. Utòpia enfonsa els peus en el fang del gran riu que l'acull mentre crida els Vestigis d'aquells dies durs...i ells i elles desperten; i molt aviat sortiran...i llavors Ella els seguirà"
Vestigis - Litterarum 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada