Els passatges perduts

Dona d’aigua, Dama del fang,

sospirs de terra mullada,
carícies d’un massís embruixat;
ets primavera de fulles seques en un llarg hivern acalorat...

Talaier de l'aire, vigilant de tots els vents,

tens l’horitzó a la vora, al llindar de la seva pell...

controla la ràfega, domina el desgavell;
però si perds els sentits i veus que no hi és,

pregunta-li al fang, digues-li al cerç...