diumenge, 14 de desembre de 2014

Hamlet 2014


L’arlequí s’ha esfumat. Aquell ésser escorredís, que es burla de la mort i juga amb el destí, ha desaparegut. Recordo que fa uns dies es va deixar entreveure per algun racó de la ciutat. Giravoltava com una baldufa sense descans i només carretejava un pergamí vell i rebregat. De sobte es va aturar, va pujar a sobre d’un portal i va destapar el papir vegetal. Les figures, els colors i els dibuixos de la festivitat que allí estaven il•lustrats, van obrar la màgia i el Renaixement va ressorgir. Però l’arlequí, canalla, inquiet i trapella, filador de la trama i teixidor d’oracle i sort, va voler eclipsar el present i ha fet un salt en el temps. I mentre saltironejava, va cargolar a pressa el pergamí i la festa també es va esvair... “Hamlet” també ha marxat amb ell; amb ell i amb els arcans que custodien els albors del temps...i ho entenc. Ja sé que no puc fer miracles, i que només amb paraules no aconseguiré allò que realment voldria demanar-li al farsaire emmascarat. Però tot i així, per si apareix pel ciberespai, li voldria dir que sóc feliç, que l’experiència la porto dins, que em rega els sentits, que em fa sentir viu, i que ja podrà passar tot el temps del món, el segle o el segon, que Ell i jo sabem que els versos són certs, com ho és ara la sang que em nodreix, com ho serà la pols i el record en què tard o d’hora em convertiré...igual que ho seran les paraules que sóc i que per sempre més seré. 

Gràcies príncep...home, ser...enguany no et diré adéu. Perquè m’he adonat que no puc i que no vull acomiadar-me d’una part de mi mateix. 

Gràcies amics i companys de Lo TAT: compartir amb vosaltres aquest viatge és autènticament enriquidor i benestant. 

Gràcies al geni creador, a la ploma que va escriure, al sentiment i l’ànima de qui va modelar aquesta immortal obra d’art...l’emoció queda a cada paraula, mai se’n va. 

Gràcies a les pedres del palau, per aguantar el meu front, per regalar-me el silenci centenari i escoltar l’eco del meu cap revolt; per assossegar-me i emplenar-me a cada instant, i així donar-me l’energia suficient per viure de nou el privilegi; el privilegi de ressuscitar-te i vestir-te amb la meva carn...La cort d’Elsinore la portem dins...GRÀCIES HAMLET. 






Cap comentari:

Publica un comentari