dilluns, 5 de setembre de 2011

L'instant

L'instant és la forma d'expressió més autèntica que tinc. Transformar emocions en relats és el meu petit tresor, un instant de glòria, un brogit de passió.
Recordo èpoques d'instants infinits. Llavors no escrivia, l'instant creatiu s'expandia i aglutinava mots i idees que volaven salvatges pels perpetus paratges de l'enginy...però moltes vegades els mots i les idees es perdien a través dels vasts territoris del mai finit panorama de l'oblit. I va ser també un instant quan vaig començar a desar instantànies emocionals als sempre imponents fulls en blanc. I d'aquesta manera l'instant perdura i es fa gran, inamovible però real...i l'oblit queda aparcat.
Per aquest motiu, crec necessari redescobrir l'instant. Avui no amollo cap corretja, ja que aquest relat ja fa temps que va sortir del calaix. Però per si hi ha algú que no el coneix, us lliuro "instant d'estiu", per a gaudir del moment, per omplir-vos l'instant!...amb el viatge, amb el relat.




PD: Podreu descobrir "instant d'estiu" dintre de l'apartat contes i poemaris. I com parlem d'instants d'estiu, us lliuro també una petita mostra en forma d'imatge d'instant com el que ens ocupa...gaudiu de la imatge, gaudiu de l'instant!

Cap comentari:

Publica un comentari